lectures de la missa del diumenge XIV de durant l'any 3 de juliol 2016

DIUMENGE XIV DE DURANT L'ANY

«hi ha molt a segar i pocs segadors»

Lectura del llibre d’Isaïes

Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa, tots els qui l’estimeu. Estigueu contents amb ella tots els qui portàveu dol per ella; sereu alletats amb l’abundància del seu consol i xuclareu les delícies de la seva llet. Això diu el Senyor: «Jo decantaré cap a ella, com un riu, la pau i el benestar, la riquesa de les nacions, com un torrent desbordant. Els teus nodrissons seran portats al braç i amanyagats sobre els genolls. Com una mare consola el seu fill, jo també us consolaré: a Jerusalem sereu consolats. Quan ho veureu, el vostre cor bategarà de goig i reviuran com l’herba els vostres ossos.» La mà del Senyor es farà conèixer als seus servents.

Is 66,10-14c

Salm Responsorial

R. Aclama Déu, tota la terra.

Aclama Déu, tota la terra.
Canteu la glòria del seu nom,
canteu la seva fama gloriosa.
Digueu a Déu: «Que en són,
d’admirables, les vostres obres!» R

«Tota la terra es prosterna davant vostre
i canta la glòria del vostre nom.»
Veniu a contemplar les gestes de Déu.

Que n’és d’admirable el que fa amb els homes! R

Convertí la mar en terra ferma,
passaren el riu a peu eixut.
Ell és la nostra alegria,
ell que sempre governa amb el seu poder. R

Veniu, fidels de Déu, escolteu-me;
us contaré el que ha fet per mi.
Beneït sigui Déu: No ha refusat la meva súplica,
ni m’ha negat el seu amor. R

Sl 65,1-3a.4-5.6-7a.16.20 (R.: 14)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, Déu me’n guard de gloriar-me en res que no sigui la creu de nostre Senyor Jesucrist. En ella és com si el món fos crucificat per a mi i jo per al món.
Ni la circumcisió ni la incircumcisió no tenen cap valor.
L’únic que val és que hàgim estat creats de nou. Que la pau i la misericòrdia de Déu reposin sobre tots els qui mantenen aquest criteri i sobre l’Israel de Déu.
A part d’això, que ningú no m’amoïni, perquè jo porto en el meu cos les marques distintives de Jesús.
Germans, que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit. Amén.

Ga 6,14-18

Lectura de l’evangeli segons sant Luch

En aquell temps, el Senyor en designà encara setanta-dos, i els envià que s’avancessin de dos en dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar. Els deia: «Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: Pau en aquesta casa. Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d’aquell lloc: El regne de Déu és a prop vostre. [Però si en un poble no us volen rebre, sortiu als carrers i digueu: Fins la pols d’aquest poble que se’ns ha posat als peus, us la deixem. Però sapigueu això: El regne de Déu és a prop. Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més suportable que la d’aquell poble.» Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom.» Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de l’enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel.»]

Lc 10,1-12.17-29

"El Senyor en designà encara setanta-dos i els envià"

Signe de profeta autèntic és acabar la denúncia amb anunci de porta oberta a l’esperança. Is 66 compleix el crite ri amb oracle de salvació sobre Jerusalem que naix de nou per exercir de mare que consola el seu fill, amb l’encàrrec que el Senyor li renova.
Jerusalem rep novament els beneficis del Senyor que decantarà cap a ella com un riu la pau i el benestar.
Tot és conseqüència de la misericòrdia de Déu vers els seus fills que a Jerusalem seran consolats.
L’epíleg de Ga —escrit per Pau de pròpia mà— marca el contrast entre els seus opositors que defugen la creu i l’Apòstol que confessa: Déu me’n guard de gloriar-me en res que no sigui la creu de nostre Senyor Jesucrist.
Entre les dues postures no hi ha acord possible.
Per a l’Apòstol l’únic que val és que hàgim estat creats de nou per a formar el nou «Israel de Déu», l’Església.
Que ningú no m’amoïni: no per estoica impertorbabilitat sinó perquè porto en el meu cos les marques distintives de Jesús, seqüeles visibles del que Pau missioner ha patit.
Lc presenta la vocació i missió d’uns altres setanta-dos deixebles en paral·lel al cap. 9 amb la vocació dels Dotze.
«Setanta-dos» són els pobles del món a Gn 10. La xifra simbolitza la dimensió universal de la missió.
Els envià de dos en dos: per la validesa del testimoniatge calen almenys dos testimonis (Dt 19,15). El subjecte del testimoniatge no és l’individu sinó la comunitat eclesial.
Davant la collita abundant i els pocs segadors, primer cal demanar a l’amo dels sembrats que enviï homes a segar. La pregària autèntica portarà al compromís: «Aneu.»
Tot sabent-nos enviats com anyells enmig de llops: somniar una missió a favor de corrent és desviar-nos del camí de Crist. Tot i això, quan entreu en una casa digueu primer «Pau en aquesta casa», imitant el Ressuscitat que sempre saluda amb el «Pau a vosaltres».
No us alegreu que els esperits se us sotmeten, com si l’èxit fos mèrit vostre. Alegreuvos més aviat de la vostra fidelitat i de que els vostres noms estan inscrits en el cel.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi